La cimera Habitat III de Quito reimpulsa sense pretendre-ho la lluita pel dret a la ciutat

L’ONU ha celebrat un cimera internacional, amb l’objectiu de tirar endavant la planificació urbana global dels propers vint anys. Un fòrum alternatiu ha donat veu a les persones que viuen i pateixen les ciutats actuals
El fòrum ha acollit més de 40 organitzacions nacionals de base molt diverses

Fuente: https://directa.cat/actualitat/cimera-habitat-iii-de-quito-reimpulsa-sense-pretendre-lluita-pel-dret-ciutat

ALBA CRESPO26/10/2016

Una comitiva formada per persones de diferents organitzacions que lluiten pel dret a l’habitatge arreu del món, visitava Monte Sinaí a l’Equador, el dissabte 15 d’octubre. Una zona de Guayaquil conformada per 9.300 hectàrees de cases auto construïdes per les persones que hi habiten. Vivenda informal és el terme utilitzat per a diferenciar aquest tipus d’edificacions de les que sí estan regulades pel Ministerio de Desarrollo Urbano y Vivienda (Miduvi). Els membres de la comitiva formen part del Tribunal Internacional de Desallotjaments que, des del 2011, avalua casos d’expulsions massives per transmetre recomanacions a l’ONU. Aquell dia hi anaven per recollir testimonis visuals i verbals del fets succeïts a la ciutat en els darrers tres anys.

La visita va ser el tret de sortida per al Fòrum Social Resistència a Habitat 3, que començava dilluns a la Universitat Central de l’Equador, paral·lelament al de l’ONU, amb l’objectiu de posar al centre del debat casos com el de Guayaquil. Parlar de com fer els espais habitats habitables, la democratització radical de la planificació urbana, tenint en compte com es relaciona amb el món rural.

El Tribunal Internacional de Desallotjaments avalua casos d’expulsions massives per transmetre recomanacions a l’ONU

El creixement de la ciutat de Guayaquil s’ha basat en l’autoconstrucció. Fins a tal punt que el 60% dels habitatges són informals. Això vol dir que les famílies no han adquirit un habitatge a través d’una empresa constructora, sinó que l’han anat fent amb materials com canyes, fustes o blocs de ciment. “En la majoria de casos, han comprat el sòl a un traficant de terres per poder-hi construir”, explica Patricia Sánchez, arquitecta i activista de la ciutat. El problema, segons afirma, és que no hi ha una política d’habitatge estatal, sinó un mercat del sòl, i les habitants no poden accedir a una casa regular per motius econòmics.

Moltes participants han arribat d’altres regions de l’Equador i d’altres països / Alba Crespo

Habitatge social imposat i inaccessible

El desembre de 2011, el govern de Rafael Correa aprovava el decret executiu 607, un pla de remodelació de Monte Sinaí, que implicava el desallotjament massiu de més de 3.600 famílies per a que empreses privades hi construïssin complexes residencials d’habitatge social. Les famílies serien reubicades amb un subsidi, però la majoria, igualment, no poden pagar-ho, ja que no tenen feina estable i no aproven la mesura, perquè les obliga a trencar la comunitat i abandonar una llar que havien construït durant dècades. “Es pot considerar aquest projecte un fracàs”, sentencia Sánchez: “de totes les famílies a les que van destruir la llar, només n’han accedit al pla 400; la resta ha marxat a un altre lloc a construir”. La política durant aquests tres anys ha estat desallotjar amb violència policial diversos assentaments, arribant al punt de provocar morts en algun dels enfrontaments, i amb una forta resistència per part de la població, que vol tenir veu en la millora de les condicions habitacionals.

L’exalcalde de Barcelona Joan Clos és el secretari general de l’organisme de l’ONU UNHabitat

Aquesta situació és el que van relatar als membres del Tribunal en una assemblea oberta al camp d’esports. Des del primer moment, la policia va intentar evitar l’acte, desmuntant els tendals preparats la nit anterior, i amenaçant amb desallotjar l’espai. Finalment, després de minuts de tensió, es va aconseguir dur a terme tot el previst. Això passava el cap de setmana abans que comencés a Quito la conferència mundial Habitat III, organitzada per l’organisme de la ONU UNHabitat, del qual l’exalcalde de Barcelona Joan Clos, n’és el secretari general.

El món paral·lel d’Habitat III

A la cimera, a la qual assisteixen líders polítics i econòmics de tot el món, s’ha presentat la Nova agenda urbana, un document de 175 punts que marcarà el desenvolupament de les ciutats dels propers vint anys. Sobre el paper, aquests punts són difícilment refutables: parla de les ciutats en la seva complexitat, de sostenibilitat, de dret a l’habitatge, de mesures per pal·liar desigualtats, de mobilitat o de relacions nord-sud, directrius que no tenen, però, caràcter vinculant.

Els 175 punts de la ‘Nova agenda urbana’, que s’ha presentat a la cimera, no tenen caràcter vinculant

Lina Magalhaes, brasilera però molt vinculada a Quito, forma part del grup que va començar a organitzar fa un any el fòrum social, i reflexiona al respecte: “l’Agenda no es podrà implantar, perquè realment no hi ha mecanismes que obliguin els governs municipals a aplicar-la i, sobretot, perquè planteja un desenvolupament urbà que no té en compte les necessitats de la societat civil”. A més, diu, “Habitat III té molt pocs o cap espai de participació activa i efectiva de la ciutadania, seguint la lògica de com s’han fet les ciutats: de dalt cap a baix”.

Un model participatiu, inclusiu i de base

Resistència Habitat conté la motivació de “proposar una agenda, obrint-la a la participació, esdevenir un espai obert a debatre i compartir”, explica Magalhaes. El fòrum recull més de 40 organitzacions nacionals de base molt diverses, des de les històriques com Acción Ecológica o la CONAIE (Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador), fins a grups de dones, barris de Quito i també al voltant de quinze col·lectius de diversos països, sobretot de l’Amèrica Llatina, així com la Coalició Internacional d’Habitants i el Tribunal Internacional de Desallotjaments. Moltes de les participants han arribat d’altres regions de l’Equador, com les veïnes de Monte Sinaí, i fins i tot s’han desplaçat d’altres països per ser part dels debats. En el balanç final, l’organització ha calculat que hi han assistit unes 5.000 persones, xifra que consideren un èxit.

L’organització ha calculat que han assistit unes 5.000 persones al fòrum social / Alba Crespo

Hi ha hagut altres trobades que pretenien tractar l’hàbitat des d’una perspectiva crítica: Alternativas Urbanas i Hábitat 3 Alternativo, totes dues de a la FLACSO (Facultad Latinoamericana de Cisencias Sociales), i també a la Universitat Central de l’Equador s’han programat sessions de debat sota el nom de El espacio de todas las voces. Per a Marc Martí, investigador i professor de polítiques públiques i estudis urbans ha format part del forum Alternativas Urbanas, Habitat III és un espai de coordinació de governs estatals, i que això passi al marge de la ciutadania, s’aprofita des de les organitzacions populars i l’àmbit acadèmic per a reivindicar conflictes reals que no tenen cabuda en un marc generalista i global com és la Nova Agenda Urbana. “És un bon moment per a rearticular moviments socials pel dret a la ciutat i l’habitatge a tota l’Amèrica Llatina, i es treu més profit si es fa des de fora”, reflexiona.

Magalhaes coincideix: “en una conferència de tal impacte és normal que sorgeixin alternatives”, i a més, també assenyala la importància de que existeixin diferències entre elles, perquè són complementàries. S’han compartit activitats i visions, i tenen el mateix objecte d’anàlisi, unes ho fan des dels moviments socials, i les altres des de l’acadèmia més crítica.

Allà on no arriba la ‘Nova Agenda Urbana’

Desallotjaments, construcció i reconstrucció democràtiques; solidaritat, ecologia i territori; dret a l’habitatge i moviment de barri. Amb aquests eixos, des de Resistència Habitat s’ha pretès combatre les mancances que trobaven a la cimera oficial. D’una banda, el predomini de la tècnica, la importància dels plans urbanístics sobre el paper sense tenir en compte les dinàmiques socials, tema molt present en el discurs de Clos, així com la projecció d’una ciutat enfocada a la productivitat, a ser una oportunitat de negoci. Destaquen també la invisibilització del camp: “és curiós com no es parla de la destrucció forçada de l’hàbitat rural, dels desallotjaments de comunitats, en gran part origen dels processos de creixement de la ciutat”, diu Magalhaes, i més encara quan l’escenari és l’Equador, que ha fet aquest canvi de predomini rural a urbà fa poc temps.

A Habitat III s’ha projectat una ciutat enfocada a la productivitat i s’ha invisibilitzat el camp

Martí puntualitza que no es pot encabir tot en el debat sobre la ciutat, i cal centrar-se en els processos d’urbanització, malgrat reconeix que s’ha de parlar de les relacions entre camp i ciutat. A més, afegeix un punt clau: la Nova Agenda Urbana no critica ni combat els efectes de la urbanització capitalista, que està provocant aquest creixement desigualitari de les ciutats. No fa una crítica al neoliberalisme que ara regeix les polítiques urbanes. Justament, aquest és un dels motius on conflueixen totes les propostes alternatives a l’esdeveniment oficial: cal canviar el model, perquè el projecte que planteja Habitat III, segons afirma Rocío Bastidas, una de les organitzadores, i presidenta del comitè de barri de La Floresta, en la resolució final del fòrum social, “és excloent i genera desigualtats en la ciutat, mentre s’apropia d’altres comunitats i pobles que no hi pertanyen encara”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s